Ferrer i Guàrdia: una condemna injusta que la democràcia ha de reparar  

L'alellenc Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc el 1909, després de ser jutjat en un consell de guerra sense garanties i condemnat per una acusació falsa : haver instigat la revolta de la Setmana Tràgica. Més d’un segle després, aquesta condemna continua vigent. No ha estat anul·lada ni reparada. És hora de posar fi a aquesta injustícia històrica . 

Ferrer i Guàrdia va ser el fundador de l'Escola Moderna, un projecte pedagògic basat en la raó, la ciència, la coeducació de sexes i classes socials i el pensament crític. Defensava una educació laica que trenqués amb les cadenes de la ignorància, els dogmes i la submissió, com a eina d’emancipació col·lectiva. Les elits del moment no ho van tolerar. El judici va estar marcat per una campanya de repressió des de sectors polítics, religiosos i mediàtics. Amb la seva condemna, les autoritats de l’època van voler reprimir un model que qüestionava l’ordre establert. La seva execució , però, va ser denunciada internacionalment com una injustícia evident, amb protestes internacionals a ciutats com París, Londres, Nova York, Brussel·les o Buenos Aires.  

Des d’aleshores, mai no hi ha hagut cap reconeixement institucional . Aquest silenci no només perpetua la impunitat: nega també la possibilitat de construir una memòria basada en la veritat, la justícia i la reparació . Anul·lar la seva sentència no és només un acte de justícia històrica: és un pas imprescindible per enfortir la nostra democràcia. 

Per això, reclamem:  

• L’anul·lació de la condemna a mort contra Francesc Ferrer i Guàrdia , perquè sigui jurídicament nul·la.  

• El reconeixement públic i institucional del seu llegat pedagògic, humanista i llibertari , com a referent internacional de l’educació laica, crítica i universal.  

• L’assumpció de responsabilitats per part de les institucions , en coherència amb els principis de veritat, justícia i reparació que han de guiar tota política de memòria democràtica.  

• L’impuls de mesures de reparació simbòlica, educativa i memorialística, incloent-hi actes institucionals, espais de memòria i materials pedagògics.  

• La integració del cas Ferrer i Guàrdia en les polítiques públiques de memòria històrica.  

Aquest manifest és una crida oberta a tota la ciutadania, entitats, institucions, centres educatius i organitzacions socials. Avui, més que mai, necessitem referents com Ferrer i Guàrdia per repensar el model educatiu i combatre els nous dogmatismes que amenacen la llibertat de consciència. Reivindicar la seva figura és també combatre la intolerància, el fanatisme i l'autoritarisme, i defensar una educació compromesa amb els drets humans, el pensament crític i la transformació social.  

Volem Veritat. Volem Memòria. Volem Justícia per Ferrer.  

ENLLAÇ AL FORMULARI: https://forms.office.com/e/WQkVLFWQBY?origin=lprLink  

Signatura:  

Pere Solà, historiador de l’educació, expert en Ferrer i Guàrdia i pedagogia renovadora. 

Marina Subirats, sociòloga i pedagoga, referent en educació i feminisme.